Fuig Sense Mirar Arrere

Fuig Sense Mirar Arrere

El cotxe va anar agafant mes velocitat i va començar una aventura que mai no hauria pensat viure als meus quinze anys. Quan vas a cent quilòmetres per hora dins d'un cotxe, sents que el que es mou es el món de fora i no tu. Però, quan vas a cent vint i no portes vidres perquè algu ha rebentat d'un tret les dues llunes, et sents com si t'haguessis llançat en paracaigudes des de l'estratosfera sense ampolles d'oxigen. No es vertigen, ni mareig, ni pà nic, ni dolor, es tot això alhora multiplicat per mil. No et sabria dir a quina velocitat anà vem, però t'asseguro que està vem a punt de superar la barrera del so. L'aire travessava el vehicle com un huracà . Per un moment vaig temer que la força del vendaval m'aixeques del seient i em llances pel forat del vidre del darrere. «Recorda-te'n: quan es fuig, no s'ha de mirar enrere », m'havia dit l'Hector.

De: Bukz España